Beacons: el futur, ara

18/04/2017

Aquests petits dispositius han arribat per quedar-se. Descobreix què són, quins tipus n'hi ha i quines aplicacions tenen.

Si busquem “beacon” (en anglès, far) a la viquipèdia ens dirà quelcom semblant a que un “beacon” és un dispositiu de baix consum que emet una senyal broadcast i que és suficientment petit per fixar-se a les parets o als mostradors.

I, en definitiva, aquesta definició ja és vàlida però no ens diu res sobre els seus usos i aplicacions.

Un “beacon” com vèiem a la definició és un dispositiu que emet un senyal (bluetooth) constantment i que disposa d’una petita bateria que li procupar autonomia durant un periode de temps bastant llarg (mínim dos o tres anys) sense que calgui connectar-lo a cap font d’alimentació ni recarregar la bateria. També és important remarcar que ha de ser un dispositiu “petit” i que pugui fixar-se en un lloc o bé, fins i tot, ser “portable”.

Hi ha dues configuracions bàsiques del “software” d’un beacon (la majoria de beacons del mercat admeten les dues configuracions si bé hi ha encara alguns dispositius que únicament admeten una de les dues): configuració “eddystone” i configuració “ibeacon”. El que potser molta gent no sap és que els dos promotors de cada configuració són, per un costat Google i per l’altre Apple. Sembla que aquests dos gegants estan destinats a enfrontar-se en tots les projectes que duen a terme :-)

Analitzem cada mode de funcionament i els avantatges i inconvenients de cadascun d’ells.

 

Protocol “eddystone”:

Com dèiem, aquest és el model de funcionament defensat per Google. Amb aquest sistema (obert i accessible des d’Android i iOS) tenim un dispositiu (el beacon) que simplement emet un senyal constantment. Aquest senyal és una URL (o adreça d’internet).

I per què serveix aquest senyal?

Doncs dependrà sempre del contingut de l’adreça d’internet que emet el beacon. Per exemple, podríem tenir diferents beacons ubicats en una botiga de manera que, en passar-hi a prop amb el mòbil i escanejar-lo, ens obrís una pàgina on se’ns expliqués alguna cosa d’interès dels productes situats en aquella zona de la botiga. També podríem tenir un beacon a l’entrada d’un pàrking que ens portés a una adreça on consultar l’estat de les places per poder accedir fàcilment a la que estigui lliure.

El principal avantatge de treballar amb eddystone és que l’usuari no ha d’instal·lar cap mena d’aplicació al seu telèfon mòbil per accedir-hi. Tant iOS com Android porten de forma nativa la capacitat d’escanejar els voltants per llegir beacons i la resta del desenvolupament és 100% tecnologia web, per tant, fàcil i econòmica.

Per contra, treballar amb eddystone té dos inconvenients principals:

  • L’usuari ha de disposar de cobertura d’internet (complicat en pàrkings o interiors d’edificis molt grans com grans superfícies comercials)
  • L’usuari és qui ha de mostrar l’interès en consultar la informació ja que és ell qui ha d’iniciar l’escaneig d’una zona a la recerca de beacons per interacturar-hi.

A l’altra cara de la moneda hi tenim els iBeacons.

 

Protocol iBeacon

Ja el seu nom indica la signatura d’Apple al desenvolupament.

Els iBeacons tenen dues gran funcions:

  • Ranging
  • Monitoring

La funció Ranging implica que l’usuari disposi d’una aplicació al seu dispositiu mòbil activada i en funcionament i permet estimar la distància entre el dispositiu i el iBeacon. El seu ús principal és que, si fem servir un mínim de 3 (i un recomanable mínim de 6) iBeacons l’app és capaç de triangular la seva posició exacta de manera similar a com ho fem a partir dels satèl·lits GPS. Això ens permet quelcom molt important i és geolocalitzar un usuari en un interior. És a dir, podríem arribar a guiar un usuari dins d’un pàrking subterrani o dins d’un centre comercial i que l’aplicació el guiés cap a la zona del seu interès de manera similar a com ho fa un GPS a l’exterion.

A l’altra banda, i no menys interessant, hi ha l’opció Monitoring. Aquesta permet que aplicacions “adormides” detectin elles soles la presència d’un determinat iBeacon i que això dispari un esdeveniment al telèfon. Aquest és un ús realment potent especialment en màrqueting perquè podríem fer, per exemple, que un usuari que tingués instal·lada una app d’un determinat supermercat i que hagués mostrat interès per determinats productes, rebés una notificació al seu telèfon mostrant-li una determinada publicitat quan s’acostés a una determinada zona del supermercat. O bé, també podria donar la benvinguda a una persona de forma automàtica quan s’acostés a la nostra empresa.

Els avantatges dels iBeacons bàsicament són dos:

  • No necessiten que l’usuari tingui connexió a Internet perquè és una app instal·lada qui actua en funció de la detecció d’un iBeacon
  • Són “proactius”: els usuaris reben les notificacions sense haver de fer ells cap gest i de forma totalment activa per part del dispositiu.

Per contra, els iBeacons tenen l’incovenient que precisen que l’usuari s’instal·li una app expressament:

  • Hem de dotar a l’usuari d’alguna contrapartida perquè s’instal·li la nostra app
  • Desenvolupar una app és, a dia d’avui, més car que desenvolupar en entorn web.

El que està clar és que ambdós protocols tenen la seva utilitat si bé des d’a2e (amb tot el risc del món d’equivocar-nos) li veiem més futur a iBeacon especialment pel que fa a la geolocalització interna (té aplicacions il·limitades, per exemple, en el camp de la logística) i pel fet de ser actiu cap a l’usuari (sobretot en el camp de la publicitat i el màrqueting).

Sigui com sigui, els beacons han arribat per quedar-se i creiem que en molt pocs anys els veurem arreu.

Tot seguit us fem un recull de projectes on creiem que els beacons hi tindrien cabuda, a tall d’exemple:

  • Poder consultar informació d’obres d’art en els museus (eddystone i iBeacon)
  • Obrir/tancar llums i persianes en acostar-nos o marxar de casa (iBeacon)
  • Guiatge de carretilles elevadores (toros) per l’interior d’instal·lacions logístiques (iBeacon)
  • Publicitat (iBeacon i, en menor mesura, eddystone)

I, per acabar, us comentem algunes grans empreses o entitats que ja estan fent servir beacons:

  • FC Barcelona: els usuaris que tenen l’App del FC Barcelona instal·lada reben una benvinguda al acostar-se a l’estadi i informacions i promocions específiques.
  • Guggenheim Museum de New York ofereix informació ampliada de les seves obres.
  • Qatar Airways: disposa d’una app que guia als seus usuaris a través de l’aeroport de Qatar informant-los de la ruta a seguir per arribar a la seva porta d’embarcament a partir d’un sistema de geolocalització interna.

Comentaris